#ElsUsuarisRecomanen01
Al petit poble de Holt, Colorado, la seva comunitat rural es debat entre la modernitat i els valors tradicionals. Amb una prosa senzilla i plena de detalls, Kent Haruf ens mostra un paisatge humà commovedor on l’amor i l’esperança esdevenen el motor de tota vida humana.
#ElsUsuarisRecomanen02
La Josefa, la Gemma i la Mercè coincideixen en recomanar “Reflexos en un ull daurat” de Carson McCullers. La Gemma ens escriu això: Les trifulgues de sis personatges estretament relacionats entre ells en un ambient atapeït, dens, gairebé claustrofòbic. Es tracta d'una d'aquelles trames que necessiten que algú obri la finestra i deixi que el corrent d'aire s'emporti el patiment dels protagonistes. Una història d'amor calidoscòpic plena de solitud i desamor.
La Lourdes ens recomana un viatge a la part més profunda de la ment d'una persona amb problemes mentals.
Durant tota la lectura et trobes immersa en la pell de la protagonista i es podria dir que tal com ho explica, sents, pateixes... el mateix que ella, ho vius intensament. Però fins a l'últim moment, no te'n adones de la pura i crua realitat d'ella i la seva vida. Entendre la capacitat que tenim en situacions dolentes, temps crítics, del que la ment pot fer en contra nostra i de quina manera ens pot destruir.
Text narratiu molt ben explicat, detallat, amb paraules entenedores del nostre dia a dia que fa que ens endinsem de cap a la pell de la Irene.
Novel.la que ve recomanada per diferents lectores de la biblioteca; Mar, Glòria, Ali, E.L. i Monique.
La Mar ens escriu: L'autor va desfilant escenes a poc a poc. Aquestes escenes tracten de la relació d'un home casat de la gran ciutat i una geisha d'un poblet.
La Mar ens recomana “El ball”, d’Irene Nemirovsky:
El ball és una obra mestra en poques pàgines ja que Nemirovsky és capaç de descriure amb detall i molta ironia la societat parisenca de principis segle XX i al mateix temps exposar-nos la complicada i de vegades cruel relació entre mare i filla amb un final ben inesperat.
Flors per a l’Algernon m’ha fet somriure, però també m’ha fet sentir tristesa i ràbia, impotència i vergonya. La novel·la està escrita amb un realisme colpidor i ens interpel·la perquè a tots ens ve al cap algú tan franc i tendre com en Charlie, però també la manera com el tractem nosaltres i la resta de la societat. Un relat colpidor i impactant. Recomanació de la Meritxell.
Dins la salut mental, som totes i tots, independentment de diagnòstics i etiquetes, tothom ha de tenir una bona salut mental. La família, el nucli ha de ser un dels llocs clau per detectar, cuidar i ajudar a les persones que constitueixen aquesta realitat plural i diversa. Videoclub és aquest fet de cuidar, i sobretot prevenir problemes que podran portar a una alteració anímica a un adolescent/jove. Una lectura divertida, directa i original, on un pare busca amb el cinema, reconnectar amb el seu fill i ajudar-lo a situar-se en aquest complex món social que hem construït entre tots. Recomanació d'en David.
Junil a les terres dels bàrbars
Acompanyen a una jove lletraferida, un esclau fugat i el bibliotecari de la seva colònia en aquesta travessia més enllà de les fronteres de l'Imperi Romà. Un viatge motivat per l'amor als llibres, la poesia i la llibertat que encarnen.
Los renglones torcidos de Dios
Meravellós thriller psicològic on la protagonista no deixa mai de sorprendre. El llibre de les mil cares. L'autor va ingressar en un sanatori mental a efectes d'escriure el llibre i, pot ser per aquesta raó, descriu al detall l'espai, els treballadors i els pacients que l'ocupen.
Els llibres han estat prohibits, i els bombers no es dediquen a apagar focs, sino a encendre'ls per cremar llibres, biblioteques senceres, sovint amb els seus propietaris a dins. En Montag, és un d'aquests bombers, que mai s'ha qüestionat el que fa, fins que coneix a la Clarice, una noia diferent de la resta, a qui li agrada observar, pensar i gaudir de la natura que l'envolta.
Una novel·la sobre la censura, clarament visionària. No penseu, no mireu el que us envolta, no mireu al ulls, uniu-vos al ramat. Fa una mica de por, oi? No estem tan lluny.
Recomanació feta per Thais Cr (@zoeshiva)
Breu, no sobra cap paraula, descripció o personatge. Tot es conjunta fins al final. On guanya la generositat després d'un àpat digne de reis.
Cuinar és un art sovint exclusiu als privilegiats.
Recomanació feta per Lourdes (@lourdestorrico)
