Premiada amb el Goncourt el 1987, La nit sagrada segueix la trajectòria de la protagonista de L'infant de sorra, que de petita va ser forçada pel seu pare a viure com un nen. Amb la mort del progenitor, decideix trencar amb l’engany i abandonar el seu poble. Anys després, ja gran, rememora el seu passat, marcat per experiències d’amor, patiment, llibertat i captivitat, redescobrint la seva identitat femenina. Reflexió sobre el creixement personal i la lluita per recuperar la veritable essència d’un mateix. Troba la VO a les biblioteques

La novel.la Los caballos de Dios narra la vida de Yashin i els seus amics. A Casablanca, creixen en un barri marginal marcat per la pobresa i l’opressió, envoltats de misèria i droga. Quan se’ls ofereix una sortida aparentment gloriosa amb la promesa d’un lloc al Paradís, la temptació és irresistible. Obra de ficció basada en fets reals, els atemptats a Casablanca, el maig de 2003, que van acabar amb la vida de 45 persones, incloent-hi 12 dels 14 terroristes suïcides (joves, amb edats compreses entre els 20 i els 23 anys). Aclamada per critica i públic, guanyadora del Premi de Novel·la Àrab i adaptada al cinema, aquesta obra remou consciències. Biblio Digital Troba la VO a les biblioteques

L’últim patriarca narra la lluita contra un sistema arrelat des de fa segles. Mimoun Driouch i la seva filla neixen sota el pes del patriarcat, però els esdeveniments que els envolten desencadenen un canvi profund. A través d’una història familiar marcada per tensions i desavinences, la protagonista intenta comprendre l’autoritarisme del seu pare mentre busca alliberar-se’n. Najat El Hachmi crea una faula contemporània que combina emoció i crítica social. Amb un to que oscil·la entre la tendresa i el sarcasme, l’obra exposa les contradiccions d’un món en transformació.

Sense sucre és una reflexió sobre la integració, el xoc cultural i la identitat femenina. Quan la Mireia Estrada es casa amb un home marroquí, s’endinsa en una família tradicional, experimentant de primera mà la convivència entre dues cultures. A partir de les seves vivències al Marroc, l’autora explora les diferències culturals amb una mirada oberta i irònica. El llibre tracta temes com la religió, la família, els rituals, el cos femení i la llibertat. A través d’anècdotes quotidianes i humor, convida a repensar els prejudicis propis, oferint un relat sincer sobre la diversitat i l’entesa entre mons diferents. Biblio Digital

Somnis de l’harem és una obra amb un fort caràcter reivindicatiu que endinsa el lector en la realitat d’un harem de Fes. L’autora evoca la seva infantesa en aquest entorn tancat, on els somnis i les fantasies es barregen amb la duresa de la vida quotidiana. Mitjançant una narració en primera persona, recull records, vivències i frustracions, tant seves com de les dones que l’envoltaven. Més enllà del relat íntim, la novel·la esdevé una crítica a la manca de llibertat i veu de les dones, un clam per la igualtat en una societat que les condemna al silenci. Biblio Digital

El 1944, la Mathilde, una jove d’Alsàcia, s’enamora d’Amine Belhaj, un oficial marroquí de l’exèrcit francès. Després de la Segona Guerra Mundial, es traslladen a Meknès, on Amine es dedica a fer fèrtil una terra difícil. Mentrestant, Mathilde se sent atrapada per les rígides tradicions locals i el clima extrem. Aïllada a la finca amb els seus dos fills, afronta el rebuig per la seva condició d’estrangera, dona i catòlica. Durant deu anys, la tensió política s’intensifica fins que, el 1955, el Marroc s’acosta a la independència. El país dels altres és una novel·la que retrata la descolonització, el xoc cultural i la intolerància. Biblio Digital Troba la VO a les biblioteques

A El meu Marroc, AbdellahTaïa presenta una visió realista de la societat marroquina, allunyada dels tòpics turístics i immersa en un paisatge urbà de caràcter rural. Mitjançant la seva pròpia infantesa narra la vida en una ciutat marcada per la pobresa, la modernitat i les influències de la tradició i els rituals. Des de París, l'autor recorda amb afecte el Marroc que va deixar enrere, tot descrivint la seva família humil, les tradicions i els costums.   La novel·la també ret homenatge a Mohamed Xukri, escriptor marroquí de gran influència, autor de la reconeguda obra "El pa de cada dia".

Aquesta novel·la autobiogràfica ofereix un relat colpidor i impactant, ple de crueltat, però amarat d’una subtil tendresa. Explica la història d’un nen que lluita per sobreviure en un món hostil, buscant l’essencial: menjar i afecte. Ambientada al Rif durant els anys quaranta, retrata una realitat marcada per la pobresa, la violència, la prostitució i la por. El pa de cada dia és una obra fonamental de la literatura magrebina, que denuncia la misèria de la regió en època colonial. Publicada el 1982 al Marroc, va ser censurada fins al 2000 per ser considerada immoral, provocadora i pornogràfica. Troba la VO a les biblioteques

La Laila, nascuda a Nador (Marroc) el 1977, es trasllada amb la seva família a Vic vuit anys després, on comença a adaptar-se a una nova cultura. L’autora narra en primera persona les emocions que l’acompanyen en aquest procés, com l’enyorança dels seus éssers estimats al Marroc, les dificultats econòmiques, les relacions amb nous amics i els prejudicis que enfronta, com el racisme quan va a la cerca de feina. A través de la seva vivència, la Laila reconeix la convivència entre dues identitats, sentint-se part de les dues cultures. De Nador a Vic va guanyar el Premi Columna Jove 2004. Biblio Digital

A Les veus de Marràqueix d'Elias Canetti narra el seu viatge a la ciutat el 1954, presentant-lo de manera singular. A través d’imatges, sons i gestos, descriu les particularitats d’una cultura desconeguda per ell, capturant l’essència de la ciutat. El llibre reflecteix la seva immersió en un món aliè, observant amb detall els barris àrabs i jueus. Canetti explora els personatges que hi habiten, els costums i la visió de la mort, mostrant-nos impressions personals i posant de relleu l’esforç de comprendre una realitat diferent. Un testimoniatge profundament perceptiu.