Llegim per reflexionar al voltant del 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. Històries que posen nom a la violència —visible i invisible—, que donen veu a les dones i que conviden a qüestionar, comprendre i transformar. Llegir també és una manera de prendre consciència, d’escoltar i de no callar, d'evolucionar.
La novel·la gràfica Persepolis ens explica la Iranian Revolution des de la perspectiva d’una nena que observa amb sorpresa i desconcert el canvi profund que sacseja el seu país i la seva família. A través dels ulls de la petita Marji, el lector descobreix com la vida quotidiana es transforma sobtadament: noves normes, restriccions i la imposició del vel passen a formar part d’una realitat que ella intenta comprendre mentre continua creixent.
Novel·la distòpica de Margaret Atwood ambientada en la República de Gilead, un règim teocràtic que ha substituït els Estats Units. La història segueix l’Offred, una “serventa” obligada a tenir fills per a l’elit governant en una societat on les dones han perdut tots els seus drets. A través del seu relat, coneixem la repressió, el control social i la violència del sistema. Offred recorda la seva vida anterior i intenta conservar la seva identitat i esperança. L’obra reflexiona sobre el poder, la llibertat i els perills de l’autoritarisme.
La novel·la Permagel, d'Eva Baltasar, ofereix el retrat intens d’una dona marcada per la solitud i el desencaix vital. A través d’un monòleg interior directe i sense concessions, l’autora explora la relació amb el cos, el desig, la família i la mort. L’estil és concís i despullat, però molt expressiu. Tot i la seva brevetat, la lectura pot resultar incòmoda per la lucidesa amb què aborda emocions extremes. És una obra breu però potent, amb una veu literària molt singular dins la narrativa catalana contemporània.
La novel·la Eufòria ofereix una aproximació íntima i ficcionada als últims mesos de vida de Sylvia Plath. Situada el 1962, retrata el moment de crisi del seu matrimoni amb Ted Hughes i la tensió entre la maternitat, el dolor emocional i la seva pulsió creativa. No és una biografia estricta, sinó una recreació literària del seu món interior. M’ha semblat una lectura intensa i molt viva, que humanitza el mite. Al final, el que queda és la força gairebé desesperada d’escriure enmig del caos.
La novel·la Rebecca, de Daphne du Maurier, comença amb la famosa frase "Aquesta nit he somiat que tornava a Manderley", que ens introdueix en la misteriosa mansió de Manderley. Allí arriba la jove esposa de Maxim de Winter, que aviat descobreix que la presència de Rebecca de Winter encara ho impregna tot. La inquietant Mrs. Danvers manté viu el record de l’antiga senyora de la casa. Amb una atmosfera carregada de tensió i misteri, la novel·la construeix un relat psicològic molt absorbent. És una història sobre el pes del passat i les ombres que poden dominar el present.
La novel·la Sola, de Carlota Gurt, segueix la Mei, una dona que, després d’un fracàs professional i d’un matrimoni apagat, es retira a la casa del bosc de la seva infantesa per escriure. Allà s’enfronta amb ràbia al seu passat, a un present incòmode i a un futur incert. La narració adopta la forma d’un compte enrere de 185 dies. El relat explora la solitud, la frustració i el desig de trencar amb allò que l’ofega. És, al capdavall, la crònica íntima d’una rebel·lió personal.
Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols, segueix la Paula, una neonatòloga de quaranta anys que veu trontollar la seva vida després d’una revelació i una pèrdua sobtada. Aquest sotrac l’obliga a mirar cap endins i a replantejar-se tot allò que donava per segur. El relat acompanya el seu procés a través de la ràbia, la por, el desig i la fragilitat. A poc a poc, la protagonista intenta reconstruir la seva geografia emocional. És una història íntima sobre el dol, la supervivència i la possibilitat de recomençar.
El color porpra, narra la vida de la Celie i la seva germana Nettie, dues dones afroamericanes que creixen a la Geòrgia rural de començament del segle XX. Obligada a casar-se molt jove, la Celie intenta protegir la seva germana d’un destí semblant. La història s’explica a través de cartes que recorren anys de separació, dolor i esperança. Amb una veu íntima i poderosa, la novel·la aborda el racisme, la violència i la resistència. És un relat colpidor sobre la dignitat, la sororitat i la capacitat de sobreviure.
Virginia Woolf reflexiona, a Una cambra pròpia, sobre les condicions que necessiten les dones per poder crear i escriure. Woolf defensa que la llibertat intel·lectual depèn també de la independència econòmica i d’un espai propi. A partir d’exemples literaris i històrics, mostra com les dones han estat excloses de la tradició cultural. L’obra qüestiona les desigualtats que han silenciat moltes veus femenines. En essència, és una reivindicació clara de la llibertat i l’autonomia de les dones per pensar i crear.
Biblio Digital Troba la VO a les biblioteques Escolta'l
La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, retrata una casa governada per l’autoritat rígida de Bernarda, on les seves filles viuen sotmeses a normes estrictes i sense llibertat. L’obra mostra com el control social i el pes de les aparences ofeguen els desitjos i la veu de les dones. El conflicte entre repressió i llibertat acaba esclatant de manera tràgica. Llegida avui, continua interpel·lant sobre els límits que la societat imposa a les dones. És una denúncia poderosa de la falta d’autonomia femenina i una invitació a defensar les llibertats del segle XXI.
