
Les novel·les escrites en resposta o homenatge a altres novel.les són una manera fascinant de reescriure la història literària, aportant nous punts de vista, qüestionant els valors del passat i les narratives establertes i explorant la subjectivitat emocional. Alguns autors escriuen aquestes obres per corregir el que consideren injustícies, reflectides en les originals, abordant temes com el racisme, la misogínia o la invisibilitat de certs personatges. D’altres, ho fan per retre homenatge als clàssics, reinterpretant-los per mantenir viva la seva essència però amb una nova mirada. Aquestes novel·les són vehicles de crítica social, d'inspiració i de redescobriment cultural, oferint una nova dimensió a les històries que ja coneixem.
L'Ampla mar dels Sargassos de Jean Rhys reimagina la història de Jane Eyre des de la perspectiva d'Antoinette Cosway, la primera esposa de Mr. Rochester, donant veu a la dona caribenya atrapada en la bogeria i la incomprensió. En contrast amb Jane Eyre, Rhys explora les arrels colonials, les tensions racials i la marginalització d'Antoinette, oferint una visió crítica i alternativa al relat original. La novel·la de Rhys redefineix la relació entre Rochester i la seva esposa, posant en qüestió les dinàmiques de poder, raça i gènere de l'obra de Brontë. Troba la VO a les biblioteques
En resposta a Jane Eyre de Charlotte Bronte.
Heredarás la tierra de Jane Smiley adapta El rei Lear, de Shakespeare i la situa en una granja americana, on un pare decideix dividir la seva terra entre les seves filles, desencadenant un conflicte familiar ple de traïcions i secrets. A diferència de El rei Lear, que es desenvolupa en un context reial i mític, Smiley explora temes de poder, abús i disfunció familiar en un entorn rural contemporani. Ambdós relats aborden la desintegració d’una família, però Heredarás la tierra posa èmfasi en les dinàmiques de gènere i el trauma generacional. Biblio Digital
Reinterpreta El rei Lear de Shakespeare.
James de Percival Everett és una reescriptura de Les aventures de Huckleberry Finn des del punt de vista de Jim, l’esclau, i explora la seva fugida després de ser venut i separat de la seva família. Acompanyat de Huck, Jim es veu immers en una aventura trepidant plena de diàlegs intel·ligents i reflexions filosòfiques. Una crítica a la segregació racial que ofereix una visió profunda de la lluita per la llibertat i la dignitat en un context de violència i discriminació. Biblio Digital Escolta'l Troba la VO a les biblioteques
Reescriptura de Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain.
Les hores de Michael Cunningham es nodreix de Mrs. Dalloway de Virginia Woolf, recreant tres històries paral·leles que es connecten amb el llibre de Woolf, explorant temes de salut mental, identitat, fragilitat emocional i el pas del temps. La influència de Woolf és clara, i Cunningham manté viu el seu llegat en les vides d'aquests personatges. Biblio Digital (cast.) Troba la VO a les biblioteques
Examina la influencia de la novela Mrs. Dalloway de Virginia Woolf.
Foe de J.M. Coetzee reinterpreta Robinson Crusoe de Daniel Dafoe, des de la perspectiva de Susan Barton, qui, després de tornar de l'illa, explica la seva història i la de l'esclau Divendres. En contrast amb l'original de Daniel Defoe, Coetzee explora temes de colonització i opressió, destacant les veus silenciades en la narració dominant. Mentre Robinson Crusoe celebra l'autosuficiència del protagonista, Foe qüestiona la visió eurocèntrica i les relacions de poder. Biblio Digital (cast.)
Reinvenció de Robinson Crusoe de Daniel Dafoe.
Quixot de Salman Rushdie és una relectura contemporània de Don Quijote de Cervantes, on el protagonista, Quixot, és un home obsedit per la televisió i la cultura moderna. Rushdie reinventa la figura del cavaller boig, traslladant les seves aventures a un món ple de mediàtiques il·lusions i desenganys. Com en l'original, s'exploren temes d'identitat, idealisme i la frontera entre la realitat i la fantasia, però amb un enfocament crític sobre el món actual. Biblio Digital Troba la VO a les biblioteques
Reescriptura del clàssic de Cervantes traslladat al segle XXI.
Ulisses de James Joyce és una relectura moderna i urbana de L'Odissea d'Homer, on la travessia de l'heroi Ulisses es converteix en el recorregut de Leopold Bloom per Dublín en un sol dia, el 16 de juny de 1904. Tot i la transposició a un entorn contemporani, Ulysses manté l'estructura d'epopeia, amb referències a les aventures i obstacles d'Ulisses, adaptades a la psicologia i la vida quotidiana dels personatges. Joyce explora així temes universals com el retorn, la identitat, l'amor i la fidelitat, actualitzant-los a la realitat del segle XX. Biblio Digital Troba la VO a les biblioteques
Inspirada en L'Odissea d'Homer.
El Evangelio del Nuevo Mundo de Marysé Condé és una reinterpretació de les narratives religioses cristianes a través del prisma de la colonització i l'esclavitud al Carib. La novel·la reimagina les ensenyances i figures com Jesucrist i els apòstols en un context postcolonial, abordant temes de fe, llibertat i redempció des d'una perspectiva afrocaribenya. Tot i que es nodreix de les Sagrades Escriptures l'obra ofereix una crítica al poder religiós utilitzat en la colonització, al mateix temps que presenta una nova visió de la salvació. Biblio Digital
Reescriptura de la història de les Escriptures, amb un nou messies i al nostre temps.
Glòria de NoViolet Bulawayo és una metàfora contemporània de la revolució i el poder a través d'una societat animalitzada, similar a La rebel.lió dels animals de George Orwell. Amb una història centrada en una revolta a Zimbabwe, Bulawayo explora temes de corrupció, opressió i traïció, amb referències directes a la manera com els ideals revolucionaris poden ser pervertits. Biblio Digital Troba la VO a les biblioteques
Reinvenció de La rebel·lió dels animals de George Orwell, però ambientada a Àfrica.
El Testament de Maria de Colm Tóibín està influenciat tant per la literatura clàssica com per les escriptures religioses, en particular pels Evangelis. Tóibín reinterpreta la Mare de Déu, allunyant-se de la imatge idealitzada, mostrant-la com una dona ferida i desconcertada pel destí del seu fill, oferint una visió més humana i tràgica de la figura de Maria. Troba la VO a les biblioteques
La veu de Maria com a mare destrossada per la pèrdua del seu fill.
Recorda que quan hagis acabat la teva lectura pots registrar-la en aquest enllaç!
Comparteix les teves lectures i descobreix més recomanacions a l’Instagram de les biblioteques amb l’etiqueta #mataródellibres2026
Spinoffs literaris i protagonistes perifèrics
Quan els personatges secundaris prenen la paraula
Una mirada als spinoffs literaris que donen veu als personatges secundaris i qüestionen els relats canònics. Un recurs suggeridor per descobrir com la literatura s’expandeix des dels marges. Article publicat a Núvol.
Magda Bosc recomana L’ampla mar dels Sargassos
Una video-recomanació de la Biblioteca Fages de Climent que convida a descobrir la novel·la de Jean Rhys des de la veu d’un personatge silenciat. Una lectura imprescindible, explicada en pocs minuts.
La redempció no valia la pena
Una altra mirada sobre Maria
Article publicat al diari Ara a partir de El Testament de Maria, de Colm Tóibín. Una lectura que revisita el relat bíblic des d’una veu femenina crítica i profundament humana.
Un monjo de Montserrat a Ulisses
Un detall català en un clàssic universal
Un article de VilaWeb que explica com Ulisses de James Joyce inclou el nom d’un monjo de Montserrat, convertint així un racó de Catalunya en part de la novel·la. Una curiositat literària que connecta el nostre país amb el gran clàssic modern.